Vés al contingut

Joves adoctrinats mallorquins s’uneixen a la jihad catalana per donar suport al secessionisme

Segons informa fons del ministeri d’interior, ja són més 14 joves mallorquins que han viatjat a Catalunya per lluitar per a la causa secessionista catalana.

Durant anys ha seguit la incògnita de per què nombrosos illencs senten simpatia per una regió d’Espanya amb tan poques connexions amb les balears i amb idees tan contraries a la monarquia parlamentària que tant beneficia a tots els ciutadans del Regne d’Espanya.

Paz Casado, cap d’investigació d’intel·ligència de la policia nacional té ben clar el perfil d’illenc independentista: “Són joves inadaptats, votants de grups minoritaris, d’entre 18 i 30 anys, parlen català amb la seva família, son producte de la immersió lingüística i senten predilecció per la cultura popular dels seus pobles”. Però Casado és conscient que no és tan fàcil de detectar un independentista balear: “Encara que sentin passió per les tradicions populars, no tots saben ballar ball de bot”.

Segons apunta Casado, el primer factor decisiu ha estat l’adoctrinament sistemàtic aplicat a les escoles després de l’aplicació de la llei d’immersió lingüística l’any 1994. A causa d’aquesta llei, molts joves senten simpatia per moviments anticonstitucionals i antimonàrquics i ens assegura que: “poden arribar a saber escriure en català”.

Però Casado ens assegura que la propaganda catalanista no acaba aquí: “[propaganda catalanista] la podem trobar des d’un depenen que no canvia la llengua al castellà, fins a qualsevol grup de música de parla catalana.” I ens adverteix: “Grups com Txarango, Amics de les Arts, Manel són el cavall de Troia del feixista i secessionista català” ens assegura la investigadora: “escoltar aquests grups es contrari a la sana exaltació nacional”.

Finalment Casado per evitar la radicalització dels nostres infants ens recomana portar-los a escoles de l’Opus Dei i si volem escoltar música, escoltar Sabina o Melendi. En cas de voler escoltar música en català, tenim dues opcions: o Serrat, pel seu profund nacionalisme, o Antònia Font que ens assegura que el dialecte ens pot salvar de caure a la temptació del separatisme.