Arquimedes de Siracusa (287 aC) va ser un matemàtic, físic, inventor, astrònom i enginyer grec. Considerat per molts com una del millor científics del món antic, aquest home corpulent i de mirada intensa s’enfronta avui a les preguntes dels nostres redactors Pep Boira, Antònia Greixonera i Ulisses.
–Foc i Fum (FiF): La primera pregunta és obligada. Vostè també odia les matemàtiques?
–Arquimedes (A): En realitat sí. Però és el que millor se’m dóna, així que m’ho agafo com una feina i ja està.
–FiF: Vostè va explicar el principi de la palanca en la formulació de les lleis d’estàtica. Com va arribar a aquestes lleis?
–A: És molt simple. Ho vaig descobrir de casualitat jugant amb el meu moix. De fet, culpa d’això, va volar cent metres i no ho va contar. Però gràcies a ell vaig estipular el principi de la palanca.
–FiF: Com va viure l’experiència de patir un setge per part de les tropes romanes?
–A: Si tens vi i dones… Això dels setges és una rialla.
–FiF: Vostè és un dels inventors més prolífics del món antic. De quin invent se sent més orgullós?
–A: Del cargol d’Arquimedes. Vaja puta passada. Un dia ens vàrem pegar una marxa de peiot i vaig començar a veure tot de coses que rodaven i giraven. Quan em vaig despertar em vaig posar a fabricar un cargol infinit.
–FiF: Quan va ser la primera vegada que va adonar-se que un cos insoluble totalment o parcialment submergit en un fluid en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja?
–A: Això del nivell dels líquids em va començar a fascinar quan anava de marxa per Siracusa, perquè sempre anàvem a un bar que molava molt, però el cabró del cambrer posava moltíssim gel a dins el tassó, i pareixia que hi havia molt de vodka però en realitat ni havia molt poc. Tot va començar així, amb l’alcohol, com tantes altres coses.
–FiF: Vostè va estudiar a Alexandria. Té bon record d’aquesta etapa com a estudiant?
–A: No gaire, la veritat. Els altres estudiants em deien “empollón” i se’n reien de mi perquè treia bones notes. Però ara ells fan feina a un Mcdonald’s de cambrer, i jo, com que he estudiat carrera i tot, he prosperat a la vida i sóc cap de cambrers d’un Mcdonald’s.
–FiF: Com va poder permetre’s estudiar a un altre país?
–A: Jo tenia una beca Erasmus, que són unes beques per estudiar a l’estranger. Però te donen una puta misèria, i si no tens uns papis forrats de pasta com tenia jo et pots acomiadar d’anar a estudiar enlloc.
–FiF: Vostè va dissenyar o millorar diverses màquines de guerra, com ara les catapultes, el raig amb miralls o el que s’ha anomenat “ganxo d’Arquimedes”, que era un ganxo gegant usat per enfonsar vaixells. Que opina de les màquines de guerra modernes?
–A: Que volen que els hi digui… disparar un míssil a Déu sap quants de quilòmetres per un mecanisme no tripulat… quin mèrit te això? Pareix més cosa de covards que de soldats.
–FiF: Quins projectes de futur té?
–A: Em presentaré al càsting de la propera edició de Gran Hermano i intentaré guanyar-me un lloc a Tele5 com a comentarista a “Sálvame”… [riu]. No, és broma! Però he abandonat bastant les matemàtiques i cultivo més el meu cos. El zumba, per exemple, m’agrada molt.
–FiF: Què li agrada fer durant el seu temps lliure?
–A: M’agrada inventar coses. Ara estic treballant en una màquina capaç de generar forats de cuc per així poder viatjar on ens roti.
–FiF: Ja per acabar, quina notícia de Foc i Fum li ha agradat més?
–A: Foc i Fum? Però això no era una entrevista per La Razón?