Filòsof prussià del segle XVIII, Immanuel Kant se’l reconeix com un filòsof difícil d’entendre de l’hòstia. Va escriure obres com Crítica de la raó pura o Per a la pau perpètua. Mètodic, organitzat i rutinari, Kant es preguntava en les seves obres perquè la filosofia encara no havia emprès el camí d’una “veritable ciència”. Avui a Foc i Fum intentam entendre l’organització d’aquest gran personatge.
Foc i Fum (FiF): La seva filosofia es basa en tres preguntes clau que responen a diferents nivells: què puc saber, que respon al nivell epistemològic; què he de fer, que es correspon amb l’ètica, i què puc esperar, de caire religiós. Ens les pot respondre, si us plau?
Immanuel Kant (K): És clar que sí. Això simplement vol dir que vostès no poden saber res, perquè el nivell de les universitats d’Espanya està més avall que l’infern. El que han de fer és emigrar, just ara quan acabem l’entrevista. I el que poden esperar és un nou cas de corrupció abans de les 20 hores d’avui.
FiF: Se’l coneix per ser una persona molt metòdica i rutinària. Per què creu que és bo seguir una rutina?
K: Improvisar és de paletos que no s’han organitzat i camuflen la seva incompetència vital amb una suposada però fictícia capacitat de prendre decisions correctes sense premeditar-les, tot i que sempre l’acaben cagant. Tot això ve perquè tenia un company de pis que era un desastre, súper desorganitzat i brut.
FiF: També té fama de que els seus escrits són mals d’entendre.
K: Sí, això és perquè m’agrada escriure oracions llarguíssimes i amb diverses subordinades per expressar idees que pareixen molt profundes, és a dir, nascudes de la reflexió profunda i asserenada de l’home racional que dedica la seva vida al pensament i a la pràctica de la vida contemplativa, però que en realitat, si les analitzes bé i amb consciència i atenció no signifiquen res i que al final de tot no les entén ningú però tothom diu entendre-les per fer-se el guai i ni els professors de filosofia hòstia que em quedo sense aire. Ai.
FiF: Vostè va barrejar corrents tan oposades com l’empirisme i el racionalisme. Com es menja això?
K: Si grups de heavy metal, com per exemple Manowar, toquen peces clàssiques, jo puc mesclar el que vulgui. I s’ho poden menjar com vulguin: forqueta, pals xinesos, amb les mans… se me’n fot.
FiF: Una altra de les seves premisses és l’anomenat imperatiu categòric: Fes allò que voldries que esdevingués una llei universal d’actuació. Té alguna proposta de llei universal?
K: Doncs no. Les lleis universals són com la declaració universal dels drets humans. Tothom se les passa pel forro.
FiF: Segons vostè aquest imperatiu categòric dóna autonomia a l’ésser humà i fa que es guiï únicament per la seva raó. A hores d’ara i després d’anys d’història, creu que algú ha seguit aquest imperatiu?
K: Pareix evident que els humans, suposats éssers racionals, han preferit prendre altres camins o comportaments ètics divergents i, fins i tot oposats, a l’imperatiu que jo vaig postular. Així els hi ha anat.
FiF: Amb la seva obra va voler donar fonaments al coneixement humà. Vist l’èxit, si ara fos viu, a què dedicaria la seva obra?
K: Ara em dedicaria a matar gent com George R. R. Martin, que li va prou bé. Ha venut milers de llibres i ara està forrat de pasta. A mi en canvi ningú em compra res… i a més m’odien perquè m’han d’estudiar a l’institut.
FiF: Vostè va néixer a Königsberg, que era part de Prússia, però avui en dia forma part de l’estat de Rússia. Vostè que es sent, més alemanys o rus?
K: Ni una cosa ni l’altra! Jo sóc prussià! Reconeixo que Alemanya té coses bones, però Prússia independent mola més. En canvi Rússia és un país de pirats.
FiF: Quin filòsof actual li mereix més respecte?
K: Sens dubte Chiquito de la Calzada. És obvi que postulats filosòfics com “ligaba menos que un jorobado en una piscina” o “una sequía tan grande que se veían las ranas con cantimplora”, “trabajas menos que el sastre de Tarzán” o “eres un fistro vaginal” són d’una profunditat incomparable a res que hagi conegut l’ésser racional fins ara. Monumental.
FiF: Vostè va afirmar que el savi pot caviar d’opinió, però el neci mai. Creu que encara és així?
K: Pareix a ser que Rajoy s’ha carregat aquesta afirmació. És neci a matar però canvia d’opinió quan Merkel li diu.
FiF: Quines perspectives de futur té ara mateix?
K: Volia obrir un negoci de menjar ràpid. Es dirà Kantucky Fried Chicken. Original, no?
FiF: Per acabar, ens pot dir quina notícia de Foc i Fum li ha agradat més?
K: L’entrevista a Plató. Quin crack el cabró.