“Tot és una puta merda”. Així de contundent va ser el primer gínjol trist que s’ha descobert a la Terra. “Estic fins al pinyol de la típica expressió ‘més content que un gínjol’. Els gínjols tenim dret a estar tristos i, sincerament, vivim en un país de merda i no tenc cap ganes d’estar content”, apuntava el fruit quan va ser sorprès en un carreró obscur, amb molta boira, amb banda sonora d’enterrament i acompanyat de dues pomes agres.
El gínjol assegura que té raons de sobra per estar trist. De fet, està a punt de publicar el llibre Tot és una puta merda: Un gínjol a l’abisme on entre d’altres motius, afirma que l’entristeixen “paracaigudistes que s’estampen a les faroles, policies nacional i mossos enfarlopats, els fatxes del PSOE, els fatxes de Ciutadans, els fatxes de Vox, el fatxa del Re, l’Última Hora, el Sant Antoni d’Artà, els llonguets o les cançons de Valtonyc”.
De moment, el gínjol demana que es respecti el seu dret a la tristesa i al plor i que el “deixin fer en pau d’una puta vegada”.