“Beu-te ràpid el suc de taronja o totes les vitamines s’escaparan!”. Quantes vegades no ens han repetit aquesta frase? I, evidentment, la gent ordinària bevia el suc d’un glop per no perdre’s ni una engruna de vitamina C. Però hi ha gent que se salta aquesta llei natural. “L’altre dia vaig anar a ca una amiga petrera, em va fer un suc de taronja, i em va mirar al·lucinant quan me’l vaig beure d’un glop. Què fas? Va exclamar. Llavors vaig veure que es concentrava, mirava el suc i dividia el líquid en dos. Les vitamines són bones de domar, em va dir. I jo que no m’ho creia”. Aquest és el testimoni de Miquel Bonnín, qui a partir d’aquí ha documentat 512 casos positius de gent petrera a qui el suc de taronja els té tanta por que són incapaços d’alliberar la vitamina C. “La retenen fins que te la beus”, apunta Bonnín.
El cas, que primer semblava mentida, ha arribat fins a la UIB i a investigadors de tot el món, que han verificat els resultats de Bonnín. “Sabíem que els bascos eren capaços de quelcom semblant, però fins a dia d’avui no s’havia trobat cap poble tan bruto com per aconseguir-ho”, afirma Maria Roig, investigadora de la Universitat de Helsinki. “Quins putos cracks, és que són els nostres bascos”, conclou Roig amb el pit inflat d’orgull.
Les peculiars similituds entre el poble petrer i basc han arribat fins a Moncloa, qui ha arribat a suggerir que tal nivell de semblança podria voler dir només una cosa: “Segur que tots tenen relació amb bandes terroristes. Els hauríem de detenir a tots”.