Foc i Fum entrevista el negre de WhatsApp, Jordi G, que ha passat a la immortalitat gràcies als incomptables memes que ha protagonitzat però, sobretot, gràcies al seu gran marbre. Qui no ha rebut en Jordi amagat en el vestit de na Pedroche, dins un plat de llenties, en un arbre de Nadal o camuflat en qualsevol fotografia?
Foc i Fum: Bon dia Jordi. En quin moment decideixes passar a la gran pantalla dels memes?
Jordi: Tot va començar un dia que tenia la meva polla especialment gran. Més del normal. Em molestava tant que vaig decidir col·locar-me-la com si fos en Son Goku amb la seva cua. Aquell dia la gent es va quedar sorpresa -cosa que no entenc perquè tothom sap com la tenim els negres. La qüestió és que em van convèncer de que podia ser la nova estrella de WhatsApp, així que vaig començar a concedir sessions de fotos i entrevistes.
FiF: Deu ser dur gestionar tantes mirades de cintura per avall.
Jordi: Molt. Per això vaig inventar el concepte de Polliright, per cobrar per l’ús del meu gran pollón. Vull aclarir que aquest concepte no significa que les polles siguin correctes. A vegades m’acusen de ser un falocentrista, però res més lluny d’això. Per mi la mida no és important, però s’ha de ser realista. Si tens un metre de carn que necessita constantment que li bombegin sang t’has d’espavilar una mica i cuidar-te un poc. Sovint necessita fregues de crema hidratant, carinyo i tantes altres atencions.
FiF: Tothom sap que els tios solen batejar els seus membres virils. Per això de l’ego i tal. Té nom el teu?
Jordi: Clar que sí. Pensa que perquè el Polliright sigui legal necessites batejar davant els jutjats el teu membre. En el meu cas el vaig anomenar Nofret. M’agrada el nom. I en diminutiu és més amable.
FiF: Sovint s’assimila la gent que viu del seu membre com a éssers poc intel·ligents, allunyats del món acadèmic. Què diries davant aquest tòpic?
Jordi: Que van molt equivocats. Mai he parat de cultivar el meu intel·lecte. Tant o més que tots els cuidats que necessita en Nofret. Vaig estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona per després passar a estudiar física quàntica al MIT. Però m’agrada més l’agricultura. Actualment estic llegint molta poesia i estic traduïnt l’obra completa de Miquel Àngel Riera al suajili i al kikongo.
FiF: Moltes gràcies Jordi, ens acomiadam ja de tu i d’en Nofret. Fins la pròxima.
Jordi: Gràcies a vosaltres per donar-me l’oportunitat de demostrar que no només sóc un pito.