És un fet: l’escala cromàtica que les dones poden percebre és immensament superior a la que poden diferenciar els homes. A qui no li ha passat alguna vegada que la seva al·lota, dona o mare li ha dit: “passa’m la jaqueta rosa quars, els pantalons verd malaquita i el jersei a ratlles verd veronès i escarlates”. Quin home ha diferenciat mai més enllà del blau marí i blau cel o elèctric (típic cotxe de cani) ? N’hi ha algun més? Idò si, les dones poden diferenciar perfectament entre el blau cobalt, el safir, l’atzur o el blau reial.
Segons informa Jacqueline Pigment, experta en colors per la universitat de Boston “hem demostrat que les dones poden arribar a diferenciar 4.251 color, sobretot quan intenten combinar roba; els homes, en canvi, els hi ve just diferenciar els 10 colors més bàsics: una mica d’involució, i hi veuran pràcticament en blanc i negre com els cavalls”.
A vegades costa de creure que pugui haver-hi tants de colors: lavanda (però això és un color?) l’ocre és un color groc (però és igual que el marró) i hi ha un nombre infinit de gradacions entre l’obscur i el clar, l’apagat i el viu, l’intens o el dèbil, etc. A tot això, cal afegir les mescles més estrambòtiques que pugueu imaginar: verd marronós, groc vermellós, vermell grogós, blau verdós, verd blavós, etc.