“Quan l’IEC vengué a cercar els diacrítics, no vaig aixecar la veu, perquè jo no era diacrític. Quan tancaren els pronoms febles no vaig aixecar la veu, perquè no era pronom feble. Quan vengueren a cercar els accents a les esdrúixoles, no vaig aixecar la veu, perquè jo no era accent a les esdrúixoles. Quan vengueren a per la c trencada, no vaig protestar, jo no n’era de c trencada. Ara VÉNEN a per mi i no hi ha ningú que aixequi la veu”. Aquestes són les colpidores paraules que el col·lectiu d’Accent Diacrítics (AD) ha transmès a la societat per alçar la veu en contra del seu genocidi. Han estat els primers a pronunciar-se, però no els únics, en contra d’aquesta mesura que l’IEC ha definit “com la primera de moltes”.
De la mateixa manera, l’Assemblea de Docents ja ha manifestat el seu desacord perquè “ara no sabrem què explicar. El català mola perquè és complicat i els diacrítics li donen un toc hipster“. El que podria semblar una decisió trivial podria tenir les mateixes conseqüències que l’efecte 2000 i molt probablement el dia que es publiqui la normativa els ordinadors començaran a fallar i les centrals nuclears explotaran (això no ho hem contrastat).
Però no tot han estat veus en contra, ja que José Ramón Bauzá ha manifestat que se sentia satisfet, ja que així no farà la competència al baléà, que “tothom sap que és més antic perquè té quinze accents per cada dues lletres”.