Runner, break-time, fashion, muffin, cupcake, i demés paraules que tenen una perfecta i natural traducció al català s’han incorporat de sobte al nostre llenguatge habitual. No és estrany sentir a algú dir “he fet una mica de running” o “m’encanten els muffins, perquè les magdalenes fan pobre”.
El cas de Toni Mont és però insòlit: de tant usar anglicismes, un dia va acabar per xerrar totalment en anglès. Mentre xerrava amb un amic que feia temps que no veia, Toni va començar a explicar el que havia fet els últims anys, com per exemple estudiar economy i sales management, fer un poc de shopping, un curs de cupcakes o gaudir del meu free-time practicant running, vaja, que vaig a full. No tenc time suficient per dedicar als meus hobbies o a la meva family, yeah man, tu know?. El seu interlocutor, Joan Marí, ens explica que “vaig quedar atònit… sense saber com, vaig passar de tenir una conversa en català a no entendre absolutament res del que en Toni em deia”
Segons un elaboradíssim estudi dut a terme per investigadors de Foc i Fum, la immensa majoria de la gent que inserta paraules aïllades en anglès dins frases o converses en un altre idioma no sap ni conjugar el verb to be com és degut.