El PSOE és un partit amb una llarga trajectòria política, que s’ha sabut adaptar als nous temps i per tant haurien de ser capaços d’aprendre del seus errors [rialles entre el públic].
El PSOE ha evolucionat tant que sovint només en queda la P i la E de les seves inicials. És a dir, el Partido Español, perquè a vegades pareix què de socialista i obrer en tenen més aviat poc.
Igual que Izquierda Unida, el PSOE és un partit acostumat a pactar i això és bo.
Bé, és bo fins a cert punt perquè tot i dir-se d’esquerres no han tingut problemes per pensar exactament igual que el PP quan li convé, arribant fins i tot a pactar amb ells (exemple del País Basc).
Si guanya el PSOE per ventura Felipe González deixarà de dir parides cada dia.
O potser agafa fua i en diu encara més. Aquest tio ja és un cas perdut.
Les polítiques socials del PSOE quan no hi ha crisi econòmica solen ser bastant encertades.
Cal recalcar: quan NO hi ha crisi econòmica, perquè sinó les polítiques ser bastant semblants a les del PP. I això no fa ni puta gràcia.
La cara que li quedarà a Mariano Rajoy si Pedro Sánchez té més vots que ell no tindrà preu.
Ben mirat, no fa falta votar al PSOE per tenir motius per riure’s de Rajoy. Ja es basta ell tot sol.
Pedro Sánchez també fa bastant de riure però no tant com en Rajoy.
Tot i així podem tenir grans moments amb ell com a president, sobretot si s’equivoca una altra vegada a l’hora de votar una llei important.