Robert Nesta Marley (1945 – 1981), més conegut com Bob Marley, fou un músic de reggae jamaicà que ha passat a la història per ser una de les figures que més i millor han representat el missatge de la pau al món. I també perquè fumava petes. Molts petes. Avui a Foc i Fum parlam amb ell en un ambient carregat d’oloreta a cannabie i que més d’una rialla ens ha provocat a tots.
–Foc i Fum (FiF): Quants petes et pots fumar en un dia Bob?
–Bob Marley (BM): Ufff, un parell de cops vaig intentar comptar-los… però clar, com més fumes, més difícil es comptar, i al final sempre m’embullo.
–FiF: Quina és la paranoia més loca que ha viscut fumant?
–B.M: M’agrada que em facin aquesta pregunta. Estava fumant i de cop veig que entra un triceratops a la meva habitació que em mira malament. Em vaig cagar. Però després va entrar una perdiu per la finestra, agafa el dinosaure amb les potes i se l’endú volant, com si fos un còndor gegant, però en perdiu. Recordo que després van entrar Abraham Lincoln, Cristòfol Colom, la Ventafocs i Cleòpatra ballant trepak com els russos i m’hi vaig sumar.
–FiF:Ens podries explicar una mica mes a fons en què es basa la teva religió rastafari?
–B.M: La idea és que existeix un bé suprem que no pot assolir-se si no s’està clarament perjudicat per alguna substància tòxica, i tot i així no tothom pot assolir-lo perquè es necessita certa predisposició a, ja saben, tenir experiències noves, i a ser capaç de viure en un estat constant d’observació natural i bé, suposo que ja m’entenen. Apart d’això creiem que la raça negra és superior i que les dones estan al mateix nivell que l’escombraria.
–FiF: Tenim una pregunta que ens intriga moltíssim. És veritat que a les teves rastes s’hi van descobrir noves espècies de polls?
–B.M: Si, n’estic molt orgullós. Una espècia que es diu Bobus Marleycinsus. És un poll que camina tort. Pareix que va fumat, així que li posaren el nom en honor meu.
–FiF: Tot i així, és vera que es lliga més amb rastes que sense?
–B.M: Oh sí, totalment ver. A mi no em mirava cap tia abans de ferme rastafari i després mira… Val a dir que ser músic també és un altre tòpic que ajuda bastant a lligar. I tenir pasta ajuda més que res.
–FiF:De fet vas tenir 13 fills, 7 d’ells de dones randoms… Què en pensava la teva dona d’això?
–B.M: No li vaig preguntar, per si de cas em treia de casa.
–FiF: És veritat que de petit els nens negres de la teva escola se’n reien de tu perquè eres mulat?
–B.M: Sí, eren una mica cabrons. Però bé, després els convidava a petes i tan amics.
–FiF: Generalment se l’associa més amb la cultura del cannabis que no amb el que va representar musicalment o a nivell ideològic. No li molesta això?
–B.M: Una mica. Però em poso a fumar i se m’espassa.
–FiF: Què tal porta el vici allà al cel… o bé, on sigui que es trobi ara mateix?
–B.M: Una passada. En Gandhi s’ha enganxat de mala manera a la maria. També el Botín, que diu que li sap tant de greu haver-se enriquit a costa de la gent que ara ve a oblidar els problemes al·lucinant amb nosaltres. S’ha deixat dues rastes el tio.
–FiF: Com veus el món? Tenen solució totes les guerres i els fonamentalismes?
–B.M: Clar que tenen solució. Però no s’hi vol posar punt i final, que no és el mateix. Tot plegat és un negoci massa enriquidor. Ara bé, si la gent fumés una mica més, deixés aquest ritme estressant del món occidental, la cosa aniria millor. Occident va massa carregat de testosterona i això no és bo per a ningú.
–FiF: Què li agrada fer durant el seu temps lliure? A part de fumar, volem dir.
–B.M: Alimentar els meus polls, que porta feina, no et pensis.
–FiF: I ja per acabar, quina notícia de Foc i Fum li ha agradat més?
–B.M: No m’agrada Foc i Fum. El format digital és una puta merda, perquè no puc fumar-me les fulles!