Antoni Maura (1853 – 1925) fou un advocat i conegut polític mallorquí, que va fer carrera Madrid i fins i tot va arribar a ser president del govern. De caire tradicional, aquest personatge va ser emmarcat dins de l’anomenat regeneracionisme conservador. Avui, els tres redactors de Foc i Fum tenim el plaer d’entrevistar-lo.
Foc i Fum: La primera pregunta és obligada: com arriba un mallorquí a ser president del govern d’Espanya?
Antoni Maura: Llepant molts culs i xerrant foraster. De fet, tampoc és tant difícil de fer, pensa que en Rajoy també ho és…
FiF: Tenim entès que a la universitat se’n reien de vostè pel seu accent en castellà. És veritat?
AM: Sí, els molt cabrons se’n fotien de jo perquè mai he perdut l’accent mallorquí però pitjor per a ells… Jo vaig arribar a ser president del govern i la gran majoria de companys de la classe van acabar fent feina al McDonalds. Pringats!
FiF: La Setmana Tràgica va significar la fi de la seva carrera. Ens pot explicar com va anar?
AM: Doncs va ser una moguda bastant heavy. Recordo que tot anava de droga i alcohol. En realitat va ser una festa que els hi va fugir de les mans. El típic… surts de tranquis a fer dues canyes i acabes cremant mobiliari urbà i profanant tombes de monges. Al final havíem de trobar un cap de turc per donar bona imatge i el primer que vam trobar va ser a Francesc Ferrer i Guàrdia. Donava la talla ell, una mica bohemi, tenia un sistema pedagògic bastant hippie. Li va tocar.
FiF: Tenim entès que no era massa clerical, però si molt catòlic. Com es menja això?
AM: Si ho pensa és lògic… Crist predicava la pràctica de la pobresa; en canvi el clergat fa tot el contrari. Són uns usurpadors de la paraula de Crist!
FiF: Entre tanta feina, com va tenir temps per tenir deu fills?
AM: Això són coses de dones, jo no vaig fer gaire res.
FiF: Què significa ‘La revolució des de dalt’? Podríem aplicar aquest mètode en l’actualitat?
AM: Significa que has de trepitjar els pobres i miserables que tens per davall per mantenir-te al poder, sempre en nom del progrés i la revolució. Que si és actual? No hi ha res que ho sigui més!
FiF: A qui votaria Antoni Maura avui?
AM: A mi no m’agrada gaire votar. M’agrada més recolzar dictadures. Així no has d’estar pendent d’anar-hi cada quatre anys. Tot i que jo vaig guanyar unes eleccions… Però eeem, això és un altre tema.
FiF: Ja però primer va recolzar el cop d’Estat de Primo de Rivera i després de trobar-se amb ell se’n va retractar. Per què?
AM: Perquè vàrem quedar per dinar i feia molt renou quan rovegava el menjar. Això és una cosa que no puc suportar ni en els dictadors militars. Em fa molta ràbia. Pensa tu que després havíem d’anar al cinema i el vaig plantar. Imagina’t veure una peli amb el soroll horripilant de les crispetes que s’esclafen entre les dents del Primo. Un fàstic!
FiF: Va morir sent president de la RAE. Quines paraules li fa més ràbia que s’hagin acceptat al diccionari de la llengua espanyola?
AM: Han acceptat “norabuena” per dir “enhorabuena”. On anirem a parar? I també van incorporar “amigovio” que vendria a ser el tradicional “follamigo”, però aquesta darrera no la van incorporar. Per què foten paraules que ningú utilitza? I en canvi van treure del diccionari una paraula que havia introduit jo perquè havia caigut en desús, que era “jayán”. Ja saben, una persona alta, robusta, de molta força.
FiF: Per acabar, quina notícia de Foc i Fum li ha agradat més?
AM: L’entrevista a Margaret Thatcher. Si hagués pogut, l’hauria votada. Se veu d’enfora que és bona gent.