René Descartes (1596 – 1650), és un eminent filòsof, matemàtic i físic francès. Famós arreu d’Europa a causa de les seves teories filosòfiques i la seva gran habilitat matemàtica, aquest personatge de pentinat extravagant i barbeta de mosqueter fa estimar-se per allà on passa gràcies al seu somriure permanent i al seu gran sentit de l’humor. Avui, Pep Boira, Antònia Greixonera i Ulisses entrevisten aquest gran pensador en exclusiva per als lectors de Foc i Fum.
–Foc i Fum (FiF): No podem estar de preguntar-li… aquest pentinat que porta es deu a una admiració secreta cap a les pepes Barbie?
–René Descartes (RD): Categòricament, no. En realitat, porto aquest pentinat perquè sóc un fan incondicional de He-man i dels Beatles i així m’assemblo als dos. També tenc una guitarra, una espasa i porto uns calçotets vermells ajustats.
–FiF: La seva premisa filosòfica més famosa és cogito, ergo sum [penso, doncs existeixo]. Com se li va ocórrer?
–RD: Jo en realitat volia dir “coito, ergo sum”, ja saben, fornico, així que em sento viu… i a més creo vida, però m’ho van censurar. Llavors va quedar així com la coneix tothom i ha triomfat arreu perquè és una frase que dóna molta importància a l’ego. Actualment el cogito ergo sum es podria transformar en un una frase del rotllo my world, my rules.
–FiF: Vostè és un gran matemàtic. Quina és la utilitat real de les matemàtiques?
–RD: En el meu cas, les uso per calcular probabilitats quan jugo al pòquer i així em forro. És que no m’agrada gens fer feina…
–FiF: Vostè postula que l’home ha de cercar el “Bé suprem” a través de la raó i el coneixement. Com es possible trobar aquest “Bé Suprem”?
–RD: La millor manera és fer-ho ex absurdo. És a dir, experimentat el “Mal Suprem” en el seu estat més pur, i així un s’adona de que el contrari és el “Bé Suprem”. Vas descartant coses que no són el “Bé” fins que el trobes.
–FiF: Interessant… ens pot donar alguns exemples concrets de “Mal Suprem”?
–RD: És clar que sí. Trobem per exemple Sálvame Deluxe, Supervivientes, Adán y Eva, MasterChef, Mujeres y Hombres y Viceversa, Gran Hermano, etc. Hi ha porqueria per triar. Això sí, anau alerta. Si en mirau massa, pot ser contagiosa i t’acaba semblant que la porqueria és quelcom bo.
–FiF: Per què la raó és més fiable que els sentits?
–RD: Fa mandra usar els sentits… se’t cansa la vista, has d’escoltar atentament o tastar coses repugnants i sol ser més cansat que pensar. Per contra, la raó pot usar-se mentre beus mojitos de maduixa assegut sobre un donut inflable a la piscina. Ja he dit que no m’agradava fer feina, no?
–FiF: Vostè va dir “donaria tot el que sé a canvi de la meitat del que ignoro”. Una mica a l’estil de Sòcrates, no?
–RD: La veritat és que sí. Sóc un gran admirador de Sòcrates. Ell si que era vago… no va escriure una puta línia en tota la seva vida. Repartia la feina entre els que l’escoltaven. Quina màquina!
–FiF: El “dubte metòdic” és també una de les seves grans aportacions a la filosofia. Perquè dubta vostè de tot?
–RD: S’ha de dubtar de tot, perquè si no corres el perill, per exemple, de llegir “La Razón” i creure’t el que diu. Després ho vas repetint i quedes com un imbècil total.
–FiF: Creu que encara té validesa el seu mètode?
–RD: No ho sé. Algú hauria d’utilitzar la raó per a comprovar-ho.
–FiF: Si sempre ha defensat l’ús de la raó com és possible que plantegi l’existència de Déu com un principi absolut i vertader a les seves meditacions metafísiques?
–RD: Us explico: si l’home existeix i això és una veritat indubtable i demostrada, aleshores ha de tenir un origen i aquest origen és Déu. Com podeu veure es tracta d’un argument totalment lògic i evident… no?
–FiF: Sí, clar, molt evident… Parlem d’una altra cosa. Què és exactament el “Geni Maligne”?
–RD: Defineixo com a “Geni Maligne” tota aquella persona que quan xerra demostra que té una capacitat nul·la per usar la raó. Aquesta gent em fa perdre la fe en l’espècia humana i em fan dubtar fins i tot de que se’ls pugui considerar éssers pensants.
–FiF: Suposam que ens pot donar exemples concrets.
–RD: Lògicament. N’hi ha milers i de cada cop més: Mariano Rajoy n’és l’exemple més clar, però també Belén Esteban, n’Ariza o en Marhuenda. Tots ells són casos contraris al que jo anomeno “jo pensant”. També Aznar, Merkel o Bush.
–FiF: Què li agrada fer durant el seu temps lliure?
–RD: Tocar-me els testicles a dues mans. Vida contemplativa a temps complet.
–FiF: Ja per acabar, quina notícia li ha agradat més de Foc i Fum?
–RD: La que deia que en Bauzá dimitia i es prendria un any sabàtic amb un bomber. Una gran passa cap a la vida contemplativa després de no haver utilitzat la raó en la seva puta vida. A veure si n’aprèn.