Mohandas Karamchand Gandhi (1869), també anomenat Mahatma Gandhi, és un polític, advocat i pensador de la Índia. Fou un dels pares de la independència del seu país a través del moviment de la no-violència. Aquest reflexiu i pacífic home contesta avui les preguntes dels nostres redactors Pep Boira, Antònia Greixonera i Ulisses.
–Foc i Fum (FiF): Encara creu que la no-violència és la millor solució a qualsevol problema?
–Gandhi (G): N’estic convençut, sí. I qui no ho cregui que ho digui i li peg dues hòsties.
–FiF: Què li va semblar el comentari que Nietzsche va fer sobre vostè quan el vàrem entrevistar?
–G: Pas del que digui Nietzsche.
–FiF: Vostè va ser dels primers en fer reivindicacions a través de la vaga de fam. Creu que és un mètode eficaç?
–G: Sí, sempre i quan tenguis galletes amagades entre els plecs de la túnica. En realitat, només és eficaç per a fer l’operació biquini, a nivell de reivindicació…. és una merda.
–FiF: A qui li podria ser convenient fer una vaga de fam actualment?
–G: A Falete, sens dubte.
–FiF: Va agradar-li estudiar a Anglaterra?
–G: Gens. Els anglesos parlen com si tenguessin una patata a la boca, no hi ha manera d’entendre res. A part, cada pic que sortia a fer dues cerveses m’acabava barallant amb uns hooligans del United que hi havia al bar perquè me’n reia d’ells quan perdien. Un dia va ser tan gros que sense voler vaig calar foc al bar i des d’aquell moment em van vetar l’entrada.
–FiF: De fet, vostè té accent irlandès ja que el seu professor d’anglès era d’Irlanda. Potser el van confondre amb un d’ells durant la seva estada?
–G: Sí. De fet m’acusaven de pertànyer a la IRA. Però jo de ira no en tenia pas. No hi ha qui els entengui aquests anglesos.
–FiF: Vostè va mantenir correspondència amb León Tolstói. Li agraden les seves novel·les?
–G: Sí! Són ideals per anar a dormir, perquè et maten d’avorriment.
–FiF: Per què vestia roba elegant durant la seva estada a Anglaterra i a la Índia només portava “taparrabos”?
–G: Un pic vaig posar-me el “tabarrabos” a Anglaterra i em van haver d’ingressar a l’hospital perquè quasi moro congelat. A la Índia el temps és més amable i pots anar mig en bolles.
–FiF: Què ha millorat a la Índia des de que s’independitzà d’Anglaterra?
–G: El transport públic segueix sent una merda, la sanitat es horrible, condueixen per l’esquerra i encara es té la mania de tirar els morts al riu… realment, no sé què dir-li…
–FiF: Què li agrada fer durant el seu temps lliure?
–G: Practico el karate, la boxa, el kung-fu i la lluita greco-romana. També m’agrada fer explosius casolans, cremar contenidors i escoltar música satànica.
–FiF: Vostè es va convertir en vegetarià i va fer el vot de pobresa per identificar-se amb la població índia. Encara és vegetarià?
–G: En realitat és tot postureig. Ho vaig fer per fer-me el guai però res era vera. Som la persona més carnívora i ostentosa del món. De fet, m’agrada menjar carn amb forqueta i ganivet d’or.
–FiF: Què és el que més li agrada de Foc i Fum?
–G: Em va fascinar l’entrevista a Amadeu I. Ara també començaré a portar barba i camises de quadres.