Alexandre III de Macedònia (356 a. C.), més conegut com Alexandre Magne, és un dels militars i estrategues més brillants de la història. Avui, aquest macedoni observador i atent contesta a les preguntes dels nostres redactors Pep Boira, Antònia Greixonera i Ulisses.
-Foc i Fum (FiF): Vostè està considerat un dels millors generals de la història. Que ha de tenir un militar per ser un bon general?
-Alexandre Magne (AM): Jo tenia un parell de trucs que m’anaven bé per preparar-me abans de les batalles, com per exemple escoltar Manowar per entrar a repartir llenya sense por a morir o imagirnar-me que els soldats enemics tenien la cara d’Eduardo Inda. Quina hostiera…!
-FiF: Com és la relació amb el seu pare?
-AM: Era una miqueta cabró. Em tenia tot el dia fent feines i encàrrecs, i com que bevia més que una esponja, es passava el dia tirat al sofà dormint la mona.
-FiF: Que va incitar-lo a envair Asia? Que li havien fet els perses?
-AM: Anys enrere havia visitat Pèrsia per comprar unes teles noves per a tapissar el sofà i em varen timar. Les teles eren ben pusseres i me les varen vendre a preu d’or i desde llavors els hi vaig tenir jurada.
-FiF: És certa la famosa llegenda del nus gordià?
-AM: Vaig sentir-me com un inútil que no sap desfer un simple nu, però al final crec que tallar-lo amb l’espasa em va fer quedar com un màquina.
-FiF: Que té la falange que no tinguin altres formacions de combat?
-AM: Pots ficar mà als companys i després disimular… com que hi ha tanta gent passes desapercebut [riu]. He sentit a dir que els legionaris romans fan una espècia de “cuarto oscuro”, però ells li diuen “tortuga” per parèixer professionals. Aquesta formació si que és brutal, deu passar de tot allà dedins.
-FiF: Que destacaria de la seva expedició a la Índia?
-AM: Vaig conèixer el curry i vaig experimentar el nirvana.
-FiF: I d’Egipte?
-AM: Hi feia una puta calor que no s’hi podia viure. Quin horror.
-FiF: Quin és el pitjor enemic a qui s’ha enfrontat?
-AM: Durat la campaya contra els perses vaig tenir unes morenes terribles.
-FiF: Que ens pot contar de qui fou el seu mestre, Aristòtil?
-AM: Era bon tio, però molt sever. Una vegada me va enxampar copiant durant un examen i me va aferrar tal castanya que quan hi penso encara em fa mal. Això si, quan anavem de festa se desfessava una barbaritat, i sempre me pagava un parell de xupitos.
-FiF: Quina és la victòria que el fa sentir més orgullós?
-AM: No sabria que dir… per ventura Tir. Em va dur una feinada conquerir aquella maleïda illa. Em varen tirar de tot des de les muralles de Tir: fletxes, pedres, troncs… eren uns bèsties. Quan va acabar aquell setge vaig fer un alè.
-FiF: Va fer un alè i va crucificar prop de 2.000 presoners.
-AM: Eh… Bé, a vegades la premsa exagera les xifres, ja saben, inventen coses per fer les notícies més impactants. No s’han inventat res mai a Foc i Fum?
-FiF: Que li agrada fer durant el seu temps lliure?
-AM: M’agrada escoltar música d’en Beethoven a tota hòstia mentre veig combatre a mort els meus dos nanets al jardí de casa.
-FiF: Ja per acabar. Quina és la notícia de Foc i Fum que li ha agradat més?
-AM: Vaig estar molt content de saber que un forn havia començat a fer panades de tofu. A la India apart d’aprendre a fer curry, em vaig fer vegetarià. I a més el tofu va molt bé per evitar les morenes.