Karl Heinrich Marx (Prússia, 1818), és economista, polític i filòsof. Defensat a mort per uns i criminalitzat per altres, aquest controvertit intel·lectual no deixa indiferent a ningú, excepte a Margaret Tatcher, a qui tot li importa una merda i a Mariano Rajoy, que no sap qui és el tal Marx. Antònia Greixonera, Pep Boira i Ulisses han tengut l’oportunitat d’entrevistar aquest polièdric personatge en exclusiva per als lector de Foc i Fum.
-Foc i Fum (FiF): La primera pregunta és obligada. Què se n’ha fet de la Revolució? La que, inexorablement, havia d’arribar, portant les classes populars a la victòria final i que després d’una fase de dictadura del proletariat ens portaria a una societat comunista?
-Karl Marx (KM): Comencen forts vostès. He pogut seguir molt atentament els intents que hi ha hagut al respecte. Els camarades Lenin, Stalin, Guevara, Castro, King Il-Sung o Bombita Rodríguez, entre d’altres, han intentat portar a la pràctica el socialisme d’Estat. Però no han transcendit les fronteres estatals i han acabat per agafar gust a això de la dictadura del proletariat.
-FiF: Vaja, que queda lluny, no? Bàsicament perquè els redactors de Foc i Fum patim l’explotació del patró, cada dia que passa ens arrabassa més plusvàlua i esteim sotmesos als poders fàctics del capitalisme que no ens deixen escriure lliurement.
-KM: De moment no l’espereu.
-FiF: És marxista, doncs, Karl Marx?
-KM: I tant, la meva teoria és més vigent que mai. Per exemple, el fetitxisme de la mercaderia està a l’ordre del dia. Vosaltres en sou un exemple, redactors convertits en simples mercaderies, que vos relacionau entre vosaltres ja no com a persones sinó com a simple força de treball.
-FiF: Quin futur ens espera doncs?
-KM: Cap. La lluita de classes bàsicament es dóna perquè els recursos són finits. L’única solució serà que això de Mart funcioni, es trobin altres planetes i els ocupeu. Aquí a la Terra ja no hi teniu res a fer.
-FiF: I a vostè com li prova això d’haver trascendit a una altra vida? Tenim entès que vostè no era molt religiós…
-KM: Què voleu que us digui, jo pensava aniria de cap a l’infern però per aquí m’ho passo força bé. El dia a dia és entretingut. Per exemple, quan anam a berenar he de mirar que Trotski i Stalin no s’arribin a les mans, que encara els dura la rabieta. També vigilio que els del POUM i el PSUC no coincideixin massa, que si em descuido en tenim més d’un tirat a la cuneta, per fer la broma. I de vegades faig teràpia a Hugo Chávez, que està tristot amb el seu successor. Diu que no entén les visions de Maduro i que ell no ha baixat mai a la terra encarnat en forma d’ocellet a parlar amb ell. De fet, està ben segur que l’ocellet del que parlava Maduro era Friedrich Hayek, que volia despistar amb les seves teories neoliberals els seguidors de la revolució bolivariana.
-FiF: Com vostè sap, Adam Smith va postular l’eliminació de qualsevol barrera econòmica entre països, fomentant així un liberalisme econòmic total. Què en pensa vostè d’això?
-KM: Penso que el que hauria de fer Adam Smith és callar, perquè ell mateix ha acabat treballant a una oficina d’aduanes, que és precisament el què ell volia suprimir.
-FiF: Recentment, un grup valencià de heavy metal anomenat Gigatrón ha fet una cançó sobre com vostè torna del Més Enllà convertit en zombie barbut i organitza una revolució en favor del Heavy Metal, per instaurar un nou ordre polític conegut com a Metalocràcia, és a dir, el poder dels “metaleros”. És cert tot això?
-KM: Si, de fet, Gigatrón són els meus nous profetes. Aquesta teoria metalocràtica s’explica en detall a dues cançons en concret: “Metalocracia” i “Apocalipsis Molón”, ambdues disponibles a Spotify.
-FiF: Se’ns està acabant el crèdit amb la vident que fa la ouija. Alguna cosa que vulgui afegir?
-KM: No. Bé, ara que ho penso, sí: a veure si acabem aviat que he quedat per anar al Festival Park a veure 50 sombras de Grey i a tastar la nova línia de menjar mallorquí de McDonalds.
-FiF: Ja per acabar, quina ha estat la notícia de Foc i Fum que més li ha agradat?
-KM: La veritat és que em va fascinar aquella de les gallines de la rotonda. Vaig veure que estaven molt implicades políticament. Per ventura elles faran l’autèntica revolució i ens portaran al comunisme a través de la dictadura del gallineriat.