El Marquès de Sade va ser un personatge peculiar de la França del segle XVIII i inicis del XIX. Ell dóna nom al sadisme i se li atribueix l’autoria de diverses novel·les on els antiherois, les violacions i les dissertacions són el tema central. Va ser tancat a presó i al manicomi per sortir-se de les normes de l’època i va protagonitzar diversos episodis violents i sentenciat a mort per enverinament.
Foc i Fum (FiF): La primera pregunta és obligada. Se li atribuïa, tot i que vostè ho negava, l’autoria de Les 120 jornades de Sodoma i Justine o les dissorts de la virtut. N’és o no l’autor?
Marquès de Sade (MdS): Clar que ho sóc! Un no pot anar pel segle XVIII escrivint pornografia i coses així llibertines sense esperar que el vulguin decapitar. Només escrivia allò que la gent sempre ha volgut fer i reprimeix.
FiF: Quin tipus de ment perversa escriu Les 120 jornades de Sodoma i es queda tan ample com vostè?
MdS: Repeteixo. Tothom ho voldria fer això. Però són uns conservadors. Vosaltres també. Molt de Foc i Fum i venga a criticar però són tots uns tradicionalistes catòlics!
FiF: Sí, clar que si Marquès. Tot i aixi, vostè va estar tancar a la presó per “excessos” en un prostíbul o tancat en un manicomi, cert?
MdS: Eren uns envejosos. T’ho muntes amb 35 prostitutes alhora mentre els pegues fuetades i li diuen excessos. Jo flipo. Culpa d’aquesta gent em vaig passar una bona temporada tancat, però va ser quan vaig idear Les 120 jornades de Sodoma. I el manicomi va ser el millor que em va passar, perquè jo estava a la Bastilla i uns dies després de traslladar-me va esclatar la Revolució. De poc que no em pelen!
FIF: Què troba de la novel·la i pel·lícula de Les 50 sombres d’en Grey?
MdS: Principiants. Purs principiants! En Grey aquest és un aficionat que just just sap com pelar-se-la. I la pel·lícula encara és pitjor que ell.
FiF: Fou molt venerat per grans escriptors com Rimbaud, Flaubert o Apollinaire.
MdS: Sí, normal. A la gent li agrada el sadisme, però ho amaga. També diuen que no miren pornografia per internet i pornhub té milions de visites. Mentida total.
FiF: En canvi, la seva relació amb l’Església no ha estat molt bona, fins al punt que varen incloure els seus llibres a la llista de llibres prohibits.
MdS: Sí sí, molt de prohibir però jo me’n tirava un parell de capellans, sovint alhora. I me consta que el papa llegia les meves novel·les “prohibides” d’amagat.
FiF: També va dedicar-se alguns anys a la política. Què destacaria d’aquesta experiència?
MdS: Aquesta espècie de sadisme no em va agradar gens ni mica.
FiF: Tenim entès que el van acusar d’enverinament i sentenciat a mort per aquest fet. Això surt un poc dels esquemes del sadisme, no?
MdS: Que sent el cant d’aquest rossinyol?
FiF: Vaja, que no el van curar al manicomi… No va tenir molt bona relació amb Napoleó tampoc, no?
MdS: Li vaig proposar de fer una escena pornogràfica on ell feia de nan i jo portava el fuet mentre li pegava a l’esquena i s’ho feia amb una marquesa. Però no li va agradar. Era un nan molt rabiós.
FiF: Què li agrada fer durant el seu temps lliure?
MdS: Assotar-me mentre escolto Rammstein. Les lletres de les seves cançons bé podria haver-les escrit jo. Estic content d’haver influït sobre algú.
FiF: Sembla ser que després de la seva estada a la presó vostè va començar a patir sobrepès. L’alimentaven millor que a la Pantoja allà dins?
MdS: No es menja malament. Però no es cregui. En aquella època el menjar no era tan bo ni tan abundant. El que passa és que jo em menjava les rates que hi havia a la cel·la… Després de tenir aventures amb elles.
FiF: Preferirem no demanar més detalls sobre el tema. Ja per acabar, i com feim amb tots els entrevistats, quin notícia li ha agradat més de Foc i Fum?
MdS: Sens dubte, la del brollador de les Fonts Ufanes. Vaja emprenyada que vaig agafar amb vosaltres. Vaig escriure uns quants comentaris a la notícia i no me’ls vau acceptar. Però si només insultava a tort i a dret! Censura!